Todo se andará, nene, todo se andará... (C.N.)

Altre cop voldria deixar de tenir amics. No és normal que a la que algú em digui vine que farem una birreta perdem el nord (i el sud i tot el perdible) i s'em faci de dia altra vegada. treballant per la tarda crec que puc estirar una mica més la nit i al final acabo dormint dues hores o tres i marxo a treballar.
I sobretot haig de deixar de presentar gent cega i porters de bar a qui no en te necesitat.
Per altra banda he estat a punt de viure un canvi enorme peró després, la reflexió i potser la ressaca i la perdua d'alcohol en el cervell ho ha evitat. Les amistats son una cosa gran i no estaria bé perdre-la per una borratxera i un taxi...

Perdido en mi habitación sin saber que hacer... (M.)

Dissabte al matí. Ja no gaire d'hora. Ahir no volia sortir, peró que hi farem...
Ara vé aquell moment tant maco d'anar a treballar amb la resaca inmunda, veu de camioner i posat a agafar el teléfon i a ser amable amb els putos clients...
No em ve gens de gust, peró quien algo quiere algo le cuesta...
I per cert, parlo l'idioma que em surts dels collons...
P.D. Esta noche más...

Tu me la fots (N. F.)

Un dia més passo les hores escrivint bajanades en folis bruts i llardosos. M'imagino que un dia algú trobarà les restes de tants folis en una capsa bruta i vella en uns encants, ho llegirà, i decidirà que li agrada.
Ara podria dir que la meva anima s'enrabiarà i tornaré de les ombres per matar la seva tranquilitat i bla bla bla. Peró com no crec en l'animà ni en el més enllà ni en els maleits horoscops dels diaris se'm en fot que passi amb el món quan jo hagi mort.
Per altra banda escric coses per cridar-me l'atenció. Per saber que penso. Per saber si penso...
M'interessa saber on tinc el cervell, per qué faig veure que estic cabrejant amb el món, que opino sobre les relacions entre persones, que em passa als matins quan tinc ressaca...
Voldria saber els sentiments exactes de les persones que em rodejen, per qué em mira amb un sol ull, per qué no em truca, per qué vol convidar-me a coses, per qué no sap per quí decidir-se...
No m'agrado, no m'entenc i no en tinc ganes...

Corred, insensatos... (G.el G.)

Jo no m'enfado amb facilitat. No m'enfado si no vens, t'apropes a la meva cara i em fots dues osties com una casa. No m'enfado si no vens a un concert. No m'enfado gairebe mai.
M'enfado si plou i vaig amb xancles, peró em dura tres segons.
A vegades vull veure algú i no es possible. Peró no m'enfado, només espero tenir el gust un altre dia, peró no m'enfado, només espero.
M'enfado, i molt, quan m'estafen i em fan pagar coses que no compro i m'arruinen. Peró se'm passa al cap de poc.
Per altra banda mentre passa el temps i ignoro el món, quan faig una birra a la rambla, quan etc etc, soc minimament feliç.
La resta del món, habitualment me la sua.

Yo quisiera ser como usted...(L.E.)

Ja hi som. Porto dos dies de feina real i encara no he treballat una merda. Tot el que he aconseguit es una amenaça de denúncia d'un paio cabrejat.Passo hores esperant no res i llegint llibres. Surto, miro les odnes, parlo amb alguna que altra, bec, deliro, filosofo...
No em quiexo, que després em diuen idiota veladament, peró alguna cosa no rutlla. El cervell em va a mil i no per solucionar problemes (no necesito ayahuasca per aixó) peró deliro i tinc teoriesa absurdes per a tot.
Ha tornat el pallasso torracollons que fa riure sense humiliar ningú. Nianonianoniano.

Tu eres una cucaracha, yo soy un escarabajo... (R. I.)

Passavolants n'hi ha a patades. Gent interessant no tanta, peró no es pot evitar.
Inteto tenir menjar per cada dia, peró l'únic que aconsegueixo i no sempre és tenir tabac. La resta de dies menjo de gorra, bec de gorra, espiro de gorra. Ara, que tinc una estúpida feina de cadira i ordinador i he deixat el món de la descarrega de llaunes de bambú caducades, intentaré fer alguna cosa física per desfogar-me. No asseguro res, peró no em penso apuntar a cap gimnàs. Sortiré, beuré, veuré, entraré, miraré...
No vull sentir-me obligat a fer res, ni obligar ningú a res. El minimalisme mental (és a dir, l'estupidesa suprema) tornarà a regnar a la meva vida.
M'agradaria acabar el relat de l'Àlex, el concurs d'antifa, el joc de l'Arantxa, etc.
Tasncar portes, obrir finestres, donar pel sac.
I vull que hi hagin ones, cagun cony...

Em van donar una volta en helicopter de 250 milles (J.N.)

Jo diria que començo a patir una mena de xantatge. “M’obliga” a dormir amb ella sota l’amenaça de estar a punt de morir per les nits a base de viatges astrals. Després m’envia missatges amb certa dosi de dependencia. No m’interessa tanta dependencia. Van fer-me fora de casa per no tenir opinió, per ser dependent. I ara no puc ser una Domina, diria que no és el meu jo. Jo sóc d’observar i nedar a favor de la corrent. No sóc un home d’accció. M’agrada observar, deixar passar les coses. I no m’agrada qu ela gent em faci culpable de les desconexions que pateixen d’abans de coneixem.
Vull passar tranquil les hores entre llibres i musiques. Anar a la feina sense problemes cassolans i tornar a casa sens problemes de feina.

P.D.: Sóc surrealiiiiiiiiiistic. I et juro que em xivaré de quí va robar el llibre…