Poema de matinada...

Avui és festiu, i jo segueixo havent d’anar a treballar. Peró ahir vaig escriure un poema (que provoca una reaccció extranya en aquells que el llegeixen: posen cara de fàstic i diuen Que béstia, quin fàstic...). Fa així

Micropoema al son
de una sonrisa.
Déjame beber
tu sangre en el desayuno
y el resto de tus días
desayunaremos carne humana
y zumo de naranja.
Recién exprimido.

Jo el trobo molt tendre i romántic...