Iluminacio...

Paso les nits dormint poc. els dies despotricant de tot. Les tardes bevent cervesa. Ahir,mentre pasava les hores al meu estupid curro de parlotejar amb indesitjables suspirant perque matrix fos cert i ser jo una maquina alienanda, somiava que no existia. Mentre escoltava problemes absurds de gent que no coneixia vaig intentr deixar de pensar, deixar d’atendre al món. Si hagués pogut parar de respirar ho hauria fet. Somio últimament amb gent, amb cases, amb reconciliacions, amb forats del cul... L’altre dia vaig somiar amb una katana (i era un somni erótic...)
Noto una mena de desesperació dins meu que ni indica rés bó. Només penso en follar, follar i follar. Miro una cara i l’imagino de genolls, miro uns peus i els imagino amb sabates de taló, paso per davant d’una tenda de calces i les imagino en alguna de les noies que conec...
Jo mai havia estat tant centrat en el sexe, peró últimament estic monotemàtic. Ja no m’interessa saber coses com a que es deu la legionela i com es nota que es té, no vull apendre a tocar la guitarra, no vull saber que fà el Madrid, res no m’importa. Rento casa meva per poder portar-hi noies sense avergonyir-me y em cambio els calçotets per anar a casa de les dones que m’hi conviden...
No soc jo, no em sento jo, peró mira per on, la cosa funciona...