dijous, de setembre 29, 2005

Ves quin dilluns...

Odio a algú que no conec.
Després inauguro una nova part del meu cervell intentant trobar respostes a molts perque.
Passo. Seguiré autoignorant-me...

dimecres, de setembre 28, 2005

Hace muchos muchos años en un pueblo junto al mar... (E. A. P.)

Te pillé. Me mentiste mucho tiempo. No creas que te odio por ello, sólo que ahora siento un poco de pena por tí. No fuiste capaz dedecirme lo que realmetne querías de mi y ahora he descubierto que tu gran verdad era una mierdad ementira. No te conoces y no eres capaz de estar sola. Yo no scribiré bien, pero tú me mentiste en lo que me quisite contar la única vez que fuiste "sincera" conmigo. Ahora, lo siento pero te jodes. Yo sigo vivo. Sólo, encabronado con el mundo, sucio y sin ánimos para levantarme por la mañana porque a ti te gustaba el sol, pero yo nunca te mentí. Lo que te enseñe y lo que eran siempre coincidieron. No superaste lo nuestro en un mes. Lo que hiciste fué lanzarte a la búsqueda de otra pareja. Ahora, después de año y pico me cuadran muchas cosas.
Lo siento por tí, eres patética y no lo esperaba.
Ala vete por ahí a autoanalizarte y jugar a ser superiora. Que te den.

dissabte, de setembre 24, 2005

Poema de matinada...

Avui és festiu, i jo segueixo havent d’anar a treballar. Peró ahir vaig escriure un poema (que provoca una reaccció extranya en aquells que el llegeixen: posen cara de fàstic i diuen Que béstia, quin fàstic...). Fa així

Micropoema al son
de una sonrisa.
Déjame beber
tu sangre en el desayuno
y el resto de tus días
desayunaremos carne humana
y zumo de naranja.
Recién exprimido.

Jo el trobo molt tendre i romántic...

dimecres, de setembre 21, 2005

Iluminacio...

Paso les nits dormint poc. els dies despotricant de tot. Les tardes bevent cervesa. Ahir,mentre pasava les hores al meu estupid curro de parlotejar amb indesitjables suspirant perque matrix fos cert i ser jo una maquina alienanda, somiava que no existia. Mentre escoltava problemes absurds de gent que no coneixia vaig intentr deixar de pensar, deixar d’atendre al món. Si hagués pogut parar de respirar ho hauria fet. Somio últimament amb gent, amb cases, amb reconciliacions, amb forats del cul... L’altre dia vaig somiar amb una katana (i era un somni erótic...)
Noto una mena de desesperació dins meu que ni indica rés bó. Només penso en follar, follar i follar. Miro una cara i l’imagino de genolls, miro uns peus i els imagino amb sabates de taló, paso per davant d’una tenda de calces i les imagino en alguna de les noies que conec...
Jo mai havia estat tant centrat en el sexe, peró últimament estic monotemàtic. Ja no m’interessa saber coses com a que es deu la legionela i com es nota que es té, no vull apendre a tocar la guitarra, no vull saber que fà el Madrid, res no m’importa. Rento casa meva per poder portar-hi noies sense avergonyir-me y em cambio els calçotets per anar a casa de les dones que m’hi conviden...
No soc jo, no em sento jo, peró mira per on, la cosa funciona...

dimecres, de juny 29, 2005

Un portero que no ha visto nada si le das dos mil (J.S.)

Arriba las manos
abajo los pies
soy el antihéroe
nada se me da bien

Tengo problemas que resolver
me caigo en los charcos
no puedo beber

Soy solo una sombra de lo que tu crees
la gente se ríe cuando hablo en inglés

No tengo carisma ni página web
soy el antihéroe no me trate de usted

El primo bastardo de Superman
la flor y la nata de la mediocridad
el hazme-reir que hace llorar
me atracan los niños de la vecindad

El hijo que nadie querría tener
me pierdo en el súper, me huelen los pies

No hay más que mirarme para comprender
que soy el antihéroe no me trate de usted

Siento que mi aliento ya no te excita
no tengo talento…

Soy el perdedor, el eterno actor secundario
es mejor que no hagas ningún comentario…

Arriba las manos
abajo los pies
soy el antihéroe
no me trate de usted



Estic obsesionat amb aquesta lletra...

dimarts, de juny 14, 2005

El tiempo se va... (E.O. de L.)

Ahir a la nit vaig anar a la platja. A no fer res. Mirar, fumar, banyar-me... jo no soc capaç com fa altra gent de pensar a al platja. Jo no sóc capaç de pensar. Deixo que passin les coses i m’emprenyo si em fan salivar i després no hi ha menjar al plat. De tot l’altre, poques coses m’emprenyen. Que no em parles, doncs no em parlis. Que et vols mostrar esquerpa, doncs esquerpa. Ara, no esperis mai que sigui jo qui descobreixi per atzar o llençament d’ossos en un cove els per qués, els coms i els fins quants. Ja m’avisareu, si voleu.
Jo, per ara, vaig a la platja a fumar (és el problema de ser teleadicte i que no facin res de bó a la tele...) i a poca cosa més.
Tinc la sensació, ofegada dins una manca d’esma enorme, que a ningú l’importaria una merda que desaparegués. Es com si només fos algú que pasaba per allà. Un record comprat en un viatje que després no saps on posar.
És per aixó que intento ser escándalos. Per disimular la meva pobresa d’esperit.
Només desitjo, moltes nits, que ningú em recordi per no tenir tentacions de buscar conversa o una espatlla. El meu cervell disfruta només pensant amb menjar i beure i amb l’iPhoto. La resta...
Ho sé, no seria una companyia agradable per un sopar. Ni per pendre unes canyes. Em quedo callat mirant el plat o la birra. Escolto la música que sona o parlo de música que conec o no. Prefereixo que em parlin a donar opinions.
Soc un dels tipus més avorrits del món. Ho sento per vosaltres, per totes quatre, peró és així. Poc a poc us en heu anat adonant. Sóc incapaç d’acomplir cap compromís, prefereixo delirar amb el meu parlar meditabund e infravocalitzat que mantenir converses serioses, no m’he parat mai a saber que penso de les coses...

divendres, de juny 10, 2005

Faig les metàfores que em surten dels ous... (C.N.)

Em forço a pensar que haig de ser conscient de que necesito rentar casa meva. A la freta poden veure una reproducció de la torre Eiffel feta amb borra i pols. A l'esquerra una maqueta del gran Canó del Colorado feta amb restes de diaris, llibres, revistes i sabates...
El món opina que. més o menys, tinc una estética constant, que passo per una persona suposadament neta, i en el fons casa meva és una cort de porcs. I no vull trentar-la per mi, només perque m'estic destrossant la rentadora. Tanta merda, tanta merda.
Poder un dia d'aquests trobi temps. Peró si abans menjava arros per que no tenia pasta per comprar res més, ara menjo arros per que em fa mandra anar a comprar, amb lo qual arribo a la conclusió que el que passa és que tant me fot tot. Menjo per fam, peró no per que trobi que és important el menú.
Ara, aquests dies, él que intento és eliminar una part de mi per arriabr a entrar dintre del solicitat. Quan hoaconseguiexi tronaré a començar aquedar fora de mides.